RACOLITERART

EL SOMRIURE

2007-02-20T08:19:00.000+01:00

L'intens alliberament del teu efecte, rejoveneix el nostre esperit. Eres descans reparador i massatgista tenaç del nostre interior. Al final de la teua pertorbació, ens trasllades per la senda que busca trobar la relaxació plaent i feliç, en la profunditat del nostre ser. Alleuges el dolor de l'ànima i el teu esclat és teràpia per a dissoldre el desfici i la tristesa amb el teu procedir, semblant a este efecte d'un poderós analgèsic. Harmonitzes la nostra biologia i poses en orde l'equilibri intern. Eres el maquillatge que irradies plaer, amor i apreci. Eres… l'imant de l'amistat, la placenta de la seducció, el secret de la negociació reeixida. Eres el balsàmic ungüent de la vulnerable existència. El teu instant recorda plàcidament la dolça sensació de l'anhelada felicitat.

L'Home Reflexiu.

MONS SUBJACENTS

2007-01-10T20:25:00.000+01:00

Per les superfícies de la vida van transitant comportaments, que en algunes ocasions no corresponen amb la realitat del sentiment. És difícil que aquesta forma de procedir siga coneguda per les persones, fins i tot molt pròximes a nosaltres. Procurem camuflar qualsevol indici que ens delate. Segurament el que subjau després d'aqueixes conductes siguen pors, silencis, tristeses o simplement una zelosa manera de guardar les interioritats.

Hi ha vegades que ocultem mons per temor a no ser compresos.

L'Home Reflexiu.

SENTIR-SE PART DE L'UNIVERS

2007-01-02T22:11:00.000+01:00

La roda del temps continua girant incansable en aqueix trajecte que es perd a la llunyania del nostre juí. Tot passa i es va acumulant en l'enteniment, alimentant el magatzem de l'experiència, fent més pràctic el nostre mode de comprendre l'existència. Tot és un continu acumular informació que, en certes ocasions, col·lapsa els nostres centres de processament, omplint d'aclaparament i ansietat la saba activa de la nostra supervivència. És tan gran, en aqueixes situacions, la sensació d'angoixa i fatiga que necessitem cridar, parar i baixar per un moment del continu rotar del persistent cicle i buscar més enllà de la raó l'atemporal instant plàcid, incrustat entre les tenebres i les materials essències que sustenten els principis actius.És certament llavors, quan percebem la real significació de la nostra presència respecte a la immensitat de l'espai universal.

L'Home Reflexiu.

LA BELLESA

2006-12-19T21:18:00.000+01:00

Com un cant a la convenient proporció, sense imperfecció, plenes el recinte de la nostra contemplació combinant simultaneïtats de diferents gènesis que harmonitzen l'aroma de la teua fragància enfront de la nostra admiració i delit. Eres mesura i pausa d'una adequada combinació de delicadesa i sublimitat. Magnificència i encant que alimenta els sentits amb l'elixir de l'atractiva i inexplicable fascinació.

"La bellesa és encara més difícil d'explicar que la felicitat". Simone de Beauvoir (1908-1986) Novel·lista i intel·lectual francesa.

L'Home Reflexiu.

FANTASIA I IMAGINACIÓ

2006-12-14T08:09:00.000+01:00

Anem recorrent la nostra pròpia aventura realitzant el corresponent exercici de la sublim abstracció del món real i procurant solucionar tal activitat amb una seqüència que atenga als nostres desitjos i preferències. És una tasca que ens transporta a un espai de suposicions que es transformen en tan subtil cura com és donar regna solta a la imaginació. Ens apartem per un moment del món terrenal i ens endinsem en els amagatalls del món oníric.

Els somnis ens transporten zelosament, al quimèric univers de les més desitjoses i predilectes fantasies.

L'Home Reflexiu.

INCOMUNICACIÓ

2006-12-13T18:54:00.000+01:00

Mons com a illes que assassinen tenaçment l'empatia. La pluralitat de "molts" és la singularitat de "uns i unes" que es desconeixen. Jo, mon, me, amb mi i sense deixar escapar ni un gram de pronom per a compartir. Estranys tancats en urnes d'insatisfacció. Protecció distorsionada en por, per l'indesitjable rebuig. Silencis i distanciaments que tenen l'amarg sabor del desengany. I l'angoixa de la timidesa transformada en abrasadora incomunicació.

La soledat no desitjada és el desterrament involuntari que ens aparta, a poc a poc, del balsàmic succés de les relacions humanes.

L'Home Reflexiu.

OBRI LA MURALLA

2006-12-12T19:03:00.000+01:00

No és bo murallar els patiments esperant el fosc silenci de la nit per a patir la seua medul·la en el sigil de la nostra soledat. Cal auxiliar les sensacions dels seus fuetades. L'alleujament que produeix compartir les angoixes, val la pena molt abans que sentir les espines de la soledat omplint, de ferides sagnants, els replecs de l'ànima. Patir en silenci és una opció que no ens proporciona l'alleugeriment adequat, ni afavoreix el dur tràmit de superar les situacions adverses o doloroses.

Compartir el que sentim ens ajuda a comprendre millor l'essència de l'amistat i l'afecte.

L'Home Reflexiu.

PLENITUD

2006-12-11T22:59:00.000+01:00

El millor moment personal, front qualsevol situació, ens transporta a la cima de les latents capacitats. És quan donem el millor de nosaltres mateixos i ens embarga la plaent satisfacció d'haver arribat al zenit de la nostra màxima expressió. Llavors, es manifesten les millors proposicions dins del tancat espai que ocupen les competències personals. La determinada situació projecta la seua pletòrica integritat. És la culminació de quelcom que s'ha aconseguit perquè puga ser gaudit en tota la seua abundància.

La plenitud és com una urna on es guarden zelosament els components indispensables del potencial humà.

L'Home Reflexiu.

ELS BENEFICIS DE L'ESPERIT ÈTICAMENT DISSIDENT

2006-12-10T22:41:00.000+01:00

El principi generador que assossegue la nostra consciència i proporcione un transitar sincer pel caos d'egoisme i misèria ètica que impregna el nostre món, segurament, ha de ser la dissidència. És l'essència o substància que pot ajudar-nos a avivar la flama dels nostres compromisos vitals. Dels nostres arguments.
La nostra societat està plena de vicis i contradiccions que no podem solucionar, sense una postura que es mostre contrària a tot allò que considerem injust i que ens situe allunyats del remordiment. Ser detractor i delator de situacions abusives és una manera de sentir-nos compromesos amb la lloable conquista d'un món millor. La manipulació mai pot ser un mig per a aconseguir metes que ens aparten de la dignitat i la decència humana.

Gràcies a l'esperit èticament dissident de moltes persones, anem posant obstacles i frens al voraç avanç egoista i materialista de "l' altra humanitat".

L'Home Reflexiu.

CAMÍ I AUTENTICITAT

2006-12-08T00:46:00.000+01:00

Sempre és necessari un Nord. Una direcció on dirigir la nostra energia. Un camí que ens porte a aqueixa meta que desitgem. És un trajecte que hem de realitzar-ho amb l'equipatge del nostre coneixement, enteniment i convenciment. Els nostres ideals, les nostres inquietuds, la nostra manera de sentir la realitat i veure la vida, són els efectes que afirmen l'existència, intentant fugir de manipulacions i utilització aliena de la nostra voluntat. És un camí que hem de realitzar-ho reafirmant la nostra veritat.

L'autenticitat és una forma de mitigar certes malalties relacionades amb l'aparell circulatori d'aquest món injust i contradictori.

L'Home Reflexiu.

EL DESAMOR I L'OBLIT

2006-12-07T20:14:00.000+01:00

Tot és porcellana en el record que, inevitablement, ha sobreviscut al pas del temps. A pesar de la seua fragilitat, segueix sense trencar-se aqueixa imatge que, fins i tot hui, deambula pels traços de la memòria. Continua vessant subtilment xicotets bufits de reminiscència que sempre acaben amb una sensació estranya de desassossec. És un malestar que en els seus orígens jau afectuós i que, per incomprensible es torna molest.Sempre que el pensament es perd absort en l'indefinit, no deixa d'aguaitar aqueixa solc de la fermentada i agredolç melancolia que produeix la permanent tristesa de la seua evocació. A pesar de tot, continua ocupant un racó en el pensament.

Hi ha desamors que furtivament emprenyen el calmós procedir de l'oblit.

L'Home Reflexiu.

LA MEMÒRIA HUMANA

2006-12-06T07:17:00.000+01:00

L'estimulació ens sotmet de tal forma que els rius d'informació replets de l'immens cabal dels distints sentits, van fluint i ofegant les entranyes de l'enteniment amb importants quantitats d'informació. El seu emmagatzemament és una representació de la realitat que, en un principi, no té reconeixement. La icona és un magatzem on s'instal·la la percepció. Després d'organitzar els continguts, anem classificant la seua diligent essència en memòria operativa, declarativa o procedimental.

La capacitat de recordar ens permet retindre el rastre de les experiències passades per a no deixar ni un badall a la malsana indiferència i omplir d'evocació nostra vulnerable biografia.

L'Home Reflexiu.

EQUILIBRI entre el cognoscitiu, voluntat i afectivitat.

2006-12-05T20:12:00.000+01:00

Intentem trobar un adequat i just equilibri entre la fredor calculadora, sense afectivitat, de la nostra raó i la irresistible i desmesurada tendència de la nostra passió. No obstant, és difícil aconseguir que la raó no s'ompli de fanatisme, ni que els sentiments deixen d'oprimir en excés la humana dimensió sensible.

Quan no aconseguim anivellar el nostre raciocini i les nostres emocions, la voluntat ho té molt més difícil a l'hora de prendre les seues decisions.
Imatge: Home de Vitruvian de Leonardo Da Vinci

L'Home Reflexiu.

VIGÍLIA DE LA PARAULA

2006-12-04T20:25:00.000+01:00

Sovint veiem la vida des del silenci de la nit, quan tot és un pur desvetlar i esperem la frescor d'una nova alba. Mentrestant, els silencis i les soledats es canten escrits en un paper, respirant els secrets que revela la quietud abans de nàixer novament la llum. L'abellidor silenci ens incita a desgranar records que pareixen les aromes d'un perfum singular. En el bressol de la nit, on tot es transforma en muda i neta nuesa, acaronem l'existència.

Quan tot està dormint, junt amb el mar dels estels, la paraula, nua, banya el seu cos, tremolant de lucidesa.

L'Home Reflexiu.

LES PARAULES ÍNTIMES

2006-12-03T19:53:00.000+01:00

Les paraules definixen també els sentiments. Busquem les majors exactituds per a poder escriure en un paper o pronunciar en un íntim auditori nostres gojos i pesars. Moltes vegades intentem trobar el sinònim adequat per a expressar d'una altra forma aqueixa idea, aqueix sentir en forma d'anhel, dubte, queixa, desig,… intentant reforçar encara més, si és possible, la seua força emocional. Les paraules expressen i comuniquen, concreta o abstractament al receptor, els estats d'ànim amb la major o menor exactitud amb què l'emissor és capaç d'utilitzar-les.

La millor forma d'utilitzar i respectar les paraules és fent un bon ús d'elles.

L'Home Reflexiu.

LES CONTRADICCIONS DEL BÉ MATERIAL

2006-12-02T11:12:00.000+01:00

Encara que ens definixen el bé com a quelcom a imitar, quelcom que respon als nostres anhels, interessos,… i que pren davant dels nostres semblants un sentit positiu. Hi ha una concepció materialista impregnada de grans dosis contradictòries. Moltes vegades ocorre que el que és bo per a uns no ho és tant per a altres. Tot és molt relatiu. Exemple: L'empresari reduïx costos per a obtindre major benefici "estrenyent les clavilles" al treballador. Així, la qual cosa interessa per a u és perjudicial per a l'altre.

El ser humà ha convertit el bé material en una extrema paradoxa d'interessos classistes.

L'Home Reflexiu.

INVOCACIÓ

2006-12-01T19:23:00.000+01:00

Desitgem que, per un moment, abandoneu l'Olimp i assumiu la vostra condició de nimfes inspiradores. Omplirem d'agraïment vostra presència i procurarem utilitzar les paraules adequades i els precisos arguments, fruit dels vostres complaents favors. Que Zeus i els altres habitants de la Sagrada Muntanya siguen comprensius amb aquesta súplica. Volem que les nostres creacions vessen els millors fluxos de plaer, de glòria, de festa, de melodia, de dansa, d'amabilitat, d'alabança, de bellesa, d'aroma celestial,… Sospirem amb la cessió d'un ínfim bufit de la virtut profètica que, innatament, posseïu per a, així, potenciar la nostra facultat de comprendre i distingir amb diàfana claredat els enigmes i misteris que ens ompli l'ànim de desassossec i incertesa. Ajudeu-nos, amb el vostre estímul creador, a distingir entre veritat i falsedat, evidència i inquietud, certesa i dubte.

L'essència de l'estímul creador ve induït per la fantasia ubicada entre allò diví i allò humà.
Pintura (fragment) "Apol·lo i les Muses"-Simón Vouet (1640)

L'Home Reflexiu.

LA MENT I L'INDEFINIT INFINIT

2006-11-30T21:50:00.000+01:00

El pensament viatja lliurement, indefinidament. No té límits i no hi ha referència que ens faça sentir l'alé de la verdadera realitat. Des de la peculiar urna de vidre, que ens protegix i resguarda de la substantivitat material, busquem la pura essència del pensament, prescindint de les realitats exteriors. Pareix que el concepte d'eternitat voldria fer-se comprensible, sentint-ho en el nostre interior, assaborint lentament la simbòlica secreció dels badalls de les nostres construccions mentals.

Ni el temps és perceptible quan viatja la ment, ni l'espai és mesurable quan el viatge busca ubicar els límits de l'infinit.

L'Home Reflexiu.

LES CARES DEL SILENCI

2006-11-29T08:18:00.000+01:00

Encara que vivim en el món dels sons, el silenci és un estat que, des del vèrtex d'una percepció abstracta, ho interpretem simbòlicament. El silenci transita captiu del delirant món de la mirada i el llenguatge. Mutisme i foscor són inevitable essència en les entranyes silencioses del pensament.L'absència absoluta de so és un afany en el nostre interior. Una relativitzada quimera. Però les cares del so són nombroses. Molts empenyoraments troben la seua plenitud gràcies al silenci.El silenci, així, pot tindre forma de soledat, de foscor, de musicalitat, de fatalitat, d'intencionalitat, de buit, d'alliberament, de quietud,…I fins i tot en el món elegíac, els silencis tenen perfils.
Fotografia (fragment): Cristina Maldonado.

L'Home Reflexiu.

ENCREUAMENT DE CAMINS

2006-11-28T13:52:00.000+01:00

Cavalca el destí per una amalgama de circumstàncies, imprevisibles i inevitables, amagades reiterada i deliberadament en un espontani encreuament de camins que contínuament qüestionen la nostra sort, acostant-nos a la vacil·lant elecció que ve incitada per l'experiència acumulada d'antics dilemes que, a poc a poc, van delimitant el solatge de l'atzar i que faciliten l'avantatge de l'anhelat encert enfront del decebedor fracàs de l'error.

L'experiència ens fa més intuïtius enfront dels encreuaments de l'existència.

L'Home Reflexiu.

DAVALL EL DOMINI DEL CLAROBSCUR EN BLAU

2006-11-27T22:38:00.000+01:00

Arribes des de la trista i fosca aflicció per a dissipar temors i tranquil·litzar la ment amb ràfegues d'immensa harmonia i serenitat. Desprens eternitat per cada angle de la teua impenetrable consciència. Estimules la confiança des de la radiant sinceritat de les teues entranyes. Poses el justa trellat en el si de les desmesurades passions.Els teus sospirs són la llampada lluminosa de la saviesa.El teu clarobscur distribuïx i contrasta les llums i les ombres davall l'enxisen-te reflex de l'assossegada plenitud.
El teu excés és la temuda regressió cap a l'atziaga confusió.

L'Home Reflexiu.

LLUNA

2006-11-26T22:18:00.000+01:00

Et presentes majestuosament, provocant, dominant, enxisant i agitant les marees dels nostres oceans. Els teus impulsos són influïsc per al nostre alé. Eres portadora de la passió desmesurada per a embruixar i enamorar. Eres essència i consciència. Eres ànima.Et responsabilitzes dels nostres insomnis, canvis d'humor, depressions,… Nosaltres, a la teua imatge i semblança, projectem en els altres el nostre costat fosc, allò que no acceptem, que no coneixem, alleujant la sagnant úlcera ubicada en el nostre món interior.

Llunàtics no són només els bojos. Sí, tots som llunàtics. Visca la bogeria!

L´Home Reflexiu.

EL MAR I ESDEVINDRE DELS VENTS

2006-11-25T14:00:00.000+01:00

Mar, la teua fúria ha anat desgastant la sorra de la seua pell i els teus vents han llançat les bromeres dels seus insomnis més enllà del teu horitzó. Hui, no deixa de mirar el teu ímpetu i vitalitat intentant aferrar-se a la teua falda per a mantindre viva la llum brillant que acomiada el teu blau mariner en el rostre de les entranyes. Ell procura no vessar ni una gota de la seua térbola i ja difuminada força, perquè la porta de l'inevitable ocàs no li engula en la monòtona panxa de l'esdevindre indiferent i replet d'un decebedor conformisme, envaït per l'edat de la veu cansada.

No ha d'haver-hi cap rendició davant de l'ineludible navegar de la compromesa existència mentres el vaixell pirata no arribe al port de l'absoluta certesa.

L'Home Reflexiu.

ELS TABÚES: A cavall entre el control i la por.

2006-11-24T22:58:00.000+01:00

Moltes vegades el grup censura nostres accions amb limitacions que s'aparten de la lògica i la raó: els tabúes. Són una forma subtil i despietada d'inculcar en l'individu un sentiment de culpa en transgredir algunes obligacions imposades per la societat. Per a les classes dominants (governs, religions,…) han sigut i són una manera de controlar a la resta de la col·lectivitat o de marcar jerarquies. D'esta manera, prohibint certes accions, s'han fomentat les desigualtats socials i s'ha tingut un major control sobre la comunitat. Censurar accions, paraules, pensaments,… del ésser humà, és una forma de construir la moralitat d'una cultura, atenent a interessos que lesionen la llibertat dels grups més desfavorits.Els tabúes no sols són una forma de domini d'una minoria sobre la majoria. Aqueixa coacció també existix pel temor a determinades coses o situacions. És més fàcil crear tabúes d'allò que no entenem, no ens agrada, ens molesta o no dominem. Consegüentment, és més pràctic inventar eufemismes.

Les societats són més lliures a mesura que es van desposseint del jou dels seus límits morals, socials i culturals.

L'Home Reflexiu.

LA FRENÈTICA SUPERVIVÈNCIA

2006-11-23T17:45:00.000+01:00

Vull parar un instant i veure la vida passar. Deixar que les ràfegues de velocitat s'abstraguen del meu repòs temporal, al mig de la frenètica i absurda competició en què hem convertit la supervivència que colpeja masoquistament l'esperit. Per un moment, vull parar i observar com corre aqueix flux d'angoixa i incertesa que plena de desfici la rutinària existència en l'absurd espai del "jònec d'or".Necessite constatar fins on hem arribat. Observar la nostra ingenuïtat en procurar complicar-nos l'existència amb una infinitat d'aclaparaments que ens porten fins a l'extenuació.

Hui, encara que siga per un moment, vull veure passar front a mi el vertigen que provoca aquest anar i vindre, desposseint-me de l'ansietat i l'abús d'un món amb el rumb equivocat.

L'Home Reflexiu.

UNA MIRADA AL SIGNIFICAT EXISTENCIAL

2006-11-22T21:35:00.000+01:00

Objectivament la vida no té sentit. Açò ho constatem en l'esdevindre de la nostra existència enfront de situacions extremes, doloroses, desagradables, problemàtiques, injustes,… Quin significat intrínsec té tot açò?Per descomptat, rebutjant l'aprofitament dels esdeveniments viscuts, sense donar sentit als successos, està clar que no significa res. Al contrari, subjectivament, podem optar per donar un valor creatiu a la nostra existència de manera que els diferents successos vitals, bons i roïns, ens servisquen per a créixer com a persones. En aquest cas la vida pot prendre el significat constructiu de la superació de proves. Sentir els successos des de les emocions i les diferents perspectives. La construcció i el creixement d'un mateix, llavors, es convertixen en la capacitat de potenciar i dotar de sentit a les emocions i experiències viscudes en benefici del creixement personal.

Cada persona opta pel seu plantejament, però… pel mateix preu, utilitzant creativament la nostra voluntat, pense, que és més fàcil superar els moments dolorosos i difícils.

Des del dolor o la felicitat, sempre hi ha un camí per a explorar i alimentar el nostre món interior.

L'Home Reflexiu.

TU, JO, NOSALTRES.

2006-11-21T20:20:00.000+01:00

Tu, jo, nosaltres. Cara a cara, simètrics i equidistants. Buscant respostes dins de la infinita confusió. Sobrepassant els límits de la fortalesa humana. Rescatant lucidesa. Sostenint l'ànima entre la desesperació del tempsi la curiosa aventura de l'espai.Tu, jo, nosaltres.Cara a cara,simètrics i equidistants.

"No hi ha espill que millor reflectisca la imatge de l'home que les seues paraules."- Juan Luís Vives.

L'Home Reflexiu.

PENSAR I PENSAMENT

2006-11-20T18:05:00.000+01:00

A vegades l'enteniment queda ple d'incertesa quan intentem trobar una eixida que explique la facultat innata d'induir o deduir els conceptes, entitats abstractes, imatges,… Quan s'unix el bagatge del que es té a la ment amb el procés mental de "pensar", l'intel·lecte es convulsiona enfront d'especulacions que tenen el seu fonament en el propòsit de trobar respostes que expliquen els mecanismes per què s'inicia aquesta frenètica activitat. Segurament, no han d'existir les certeses absolutes, enteses des de la nostra capacitat de processar informació, en tant que l'intent de trobar respostes transcendentals estiga impregnat pel subjectivisme de la relativitat.

La dictadura del pensament condiciona l'acció de "pensar"
Autora de la fotografia (fragment): Natalie Shau.

L'Home Reflexiu.

MÚSICA: Significat i significant universal.

2006-11-19T12:01:00.000+01:00

Les muses vessen el seu art en el jardí dels sentits amb intensitat i energia. Els sons i silencis s'entretixen successivament. Harmònicament van omplint amb ímpetu i excitació els cantons de l'ànima. Ens situen en el camp del fervent receptor de tendresa i absorbim incondicionalment tota la delicadesa que invertixen quan les seues sensacions acaricien la nostra sensibilitat.Vessen bellesa, tranquil·litat, serenitat, pau… Són el significat i significant universal que conceptualitza el sentir del seu creador i alimenten l'esperit de l'apassionat receptor.

Com va dir Nietzsche:

"Sense música la vida seria un error"

L'Home Reflexiu.

LES MANS: Tractat de transmissions i recepcions.

2006-11-18T07:45:00.000+01:00

Instruments transmissors i receptors del flux sensorial. Projecteu impressions i sou perceptores de la informació circumdant.

Catalitzadores d'harmonia, fervents indagadores i transmissores de tendresa.El vostre relleu és una finestra del món interior que fluïx lliurement cap a l'exterior, mostrant veritats a aquells que senten l'energia de la vostra presència i observen els racons del vostre paisatge.

Sou símbol d'activitat, de poder, d'omnipotència.

Sou expressivitat plàstica.

Sou sentiment.

Sou llenguatge.

L'Home Reflexiu.

PODERÓS MÓN MATERIAL

2006-11-17T08:11:00.000+01:00

És difícil cultivar el nostre món interior vivint submergits en un univers on "el jònec d'or" està representat en forma de poder, diners, egoisme, injustícia, desigualtats, imposicions,…És aqueix món del "tant tens, tant vals".La nostra voluntat viu condicionada per la manipulació del propi sistema. Intentem revelar-nos. Proposar arguments racionals a tant de despropòsit, però les nostres revolucions són engolides pel propi monstre.En l'estat relacional i social que la humanitat de "dalt del pont" ha imposat als que vivim davall, és necessari, per a arribar més enllà de les certeses, abstraure's de l'esperpèntica quimera que ens devora.Per a millorar el nostre món, és imprescindible aïllar-se de la quotidiana realitat que patim, imaginant altres pilars que sustenten, amb arguments diferents, la nostra existència. Procurant que tots estiguem ubicats, amb la deguda dignitat, "dalt del pont".

Fotografia (enllaç):http://www.flickr.com/photos/mixavier/42421868/

L'Home Reflexiu.

ELS SOMNIS DEL DESASSOSSEC

2006-11-16T20:03:00.000+01:00

A vegades escoltem de bon matí, a la llunyania, les queixes insondables, difuminades, d'uns somnis carregats de lament. Segurament són els queixits que vomita la maquinal inconsciència impregnada pels danys patits en el món real i insomne. Són sensacions estranyes provocades per intangibles paisatges carregats de profunda tenebra, els quals intentem interpretar des de la vessant de l'anhel frustrat. Però és tan fort el desassossec que produïxen que, amb el despertar, el seu record deixa aqueix regust a térbola sensació incomoda.
Les frustracions mai s'acomiaden del record i moltes vegades apareixen diluïdes en els més profunds somnis.

La voluntat d'oblidar els nostres fracassos, quasi sempre, juga una partida perdedora amb el nostre subconscient.

L'Home Reflexiu.

LA TENDRESA: Fàrmac per al desànim.

2006-11-15T17:36:00.000+01:00

Pareix que de tant en tant patim circumstàncies en què el nostre estat d'ànim està "baix mínims". És probable que aquest tipus de situacions tinguen a veure amb moments de dubte traduït en insatisfacció, en dilemes existencials, en carències sentimentals o fins i tot que l'obsessió siga el cavall de batalla del nostre enteniment. En aquests tràngols, pense, que ens fa falta rebre el millor dels excessos per a la nostra delicada situació: la tendresa. La tendresa és el fàrmac simbòlic per a combatre, amb notables garanties d'èxit, els nostres delicats moments de desànim.
La tendresa és "la síl·laba tònica" d'aquells/es que saben amar.

foto(fragment): Alexey Naumov

L'Home Reflexiu.

GIRA LA RODA

2006-11-14T07:16:00.000+01:00

La roda del temps gira. No finix mai la seua irrefutable rotació. La melangia donarà pas al letàrgic conformisme dels records i, aquesta a la llum, als colors, a l'alegria de les nits de lluna plena, al daurat raig estival i al nocturn reflex argentat de la lluna sobre les càlides aigües de la immensitat. Amb resignació, escometrem novament l'incomode tràngol dels odiats comiats, la trista caducitat de la vida i la imminent preparació d'una nova letargia. Una roda sense fi que gira procurant ensenyar-nos una lliçó que, segurament, anem aprenent forçosament.
És saludable assumir la imposició del nostre espai des dels quatre racons de l'ànima.

L'Home Reflexiu.

PRECIPITACIÓ: IMPRUDÈNCIA PER DEFECTE

2006-11-13T17:42:00.000+01:00

Algunes vegades no triem els mitjans adequats per a aconseguir els objectius que ens proposem. Segurament deixem de distingir intel·ligentment entre el bo i roín dels procediments utilitzats, ens oblidem dels arguments apresos amb l'experiència per a evitar cometre errors i no valorem la utilitat dels mètodes atenent a les circumstàncies concretes.
En aquestes situacions podem afirmar que estem actuant precipitadament. És una desconsideració, per la nostra part, a la prudència.
No és prudent, precipitar-se.

L'Home Reflexiu.

LA CAPRITXOSA INSPIRACIÓ

2006-11-12T11:28:00.000+01:00

La pàl·lida imatge esmorteïda que el subconscient proposa com a perseverant ànim, sol·licita a l'artista que situe lucidesa en la tela com a reacció a aquest patiment.
Que un esclat de llum, banyat pels colors de l'arc de Sant Martí, inspire la sempiterna timidesa del virtuós artífex alleugerint el seu camí.
Que la impetuosa Natura transite per les sendes d'aquest llenç i que els pinzells siguen la força il·lustradora de l'enteniment.
Hi ha vegades que l'estímul que fluïx procurant la força necessària per a produir espontàniament i sense esforç, el cridem i no respon...

Són els misteriosos capritxos de la inspiració.

L'Home Reflexiu.

LA UTOPIA: Motor de l'evolució cultural.

2006-11-11T18:46:00.000+01:00

La cultura no és un concepte estàtic. Contínuament estem adaptant-nos al mig, de manera que l'acumulació de coneixements i la seua transmissió a les noves generacions és un procés carregat de dinamisme i vitalitat. En aquest sentit, els canvis culturals, al marge dels purament materials, (tecnologia, mitjans de producció, tipus de recursos, organització de l'activitat social, regles que regixen les relacions humanes, etc…) afecten també aspectes supraestructurals.La utopia, entesa com tot principi desitjable, també contribuïx que la cultura no s'interprete com un concepte immobilista.Així, pense que no hi ha evolució cultural sense idealisme. I aquesta valoració està per damunt de tot plantejament merament estructural i material.

L'Home Reflexiu.

VERITAT I MENTIDA DELS CODIS MORALS (I)

2006-11-10T14:42:00.000+01:00

En l'ardu camí irracional del control dels nostres impulsos mentals més inconscients, com en el de dotar a tot el nostre món real de l'idealisme moral necessari capaç de modelar la nostra complicada personalitat, el "súper jo" treballa per a obtindre un adequat èxit que es traduïsca en resultats equilibrats pel que fa a la nostra forma de ser i actuar. Un abús d'èxit o fracàs del "súper jo" sobre el "id" pot convertir-se en resultats que manifesten personalitats rígides i inhibides o antisocials. El "ego" (jo) ha de regular les demandes de l'un i l'altre.
La consciència racional procura, pel camí de la moral, controlar proporcionadament els excessos de la inconsciència irracional. Ara bé, no totes les conductes imposades per la societat seguixen els mateixos codis ètics i morals. I no tots els codis són els verdaders. O què em diuen, llavors, de les FALSES MORALS?...

Imatge: Manipulació gràfica.

L'Home Reflexiu.

METAFÍSICA: L'Alquímia des del subjectivisme figuratiu.

2006-11-09T00:36:00.000+01:00

Continuem buscant la panacea universal, aqueix principi necessari per a donar resposta a tantes qüestions que es queden en meres pedres vulgars, sense indicis que insinuen cap inici de transformació noble. És una necessitat inevitable trobar aqueix saber profund que faça més comprensible l'existència i que done valor i sentit a l'acció humana.
L'elixir, amb propietats extraordinàries, capaç de garantir-nos la clarividència eterna. La pedra del coneixement que ens guie cap a la veritat pura de totes certeses.
Detall: William Fettes Douglas-"The_Alchemist".

L'Home Reflexiu.

ELS VALORS I L' ÉSSER HUMÀ

2006-11-08T08:00:00.000+01:00

Observe actituds enfront de situacions singulars que vénen definides per l'escala de valors dels seus actors. Les persones, generalment, intentem ser conseqüents amb els nostres ideals. Si les qualitats personals estan impregnades per tot allò que ens conduïx a millorar, perfeccionar, a créixer com a persones, llavors, segurament el nostre comportament es mourà en aqueixa direcció.
Els valors personals susciten posicionaments enfront de la resolució problemàtica de fets i situacions.
No és més lliure, tolerant, solidari, just, bondadós, respectuós, responsable, treballador, pacifista, sincer, … el que plena el seu discurs amb buida xarrameca exalçant les seues qualitats personals. Ho és, segurament, el que menys enuncia les seues virtuts i, simplement, demostra els seus ideals amb la seua actitud i la seua manera d'actuar en el complicat món de les relacions humanes.

Fotografia: "Relacions"

L'Home Reflexiu.

LA TERRA: Un lament anunciat.

2006-11-07T06:28:00.000+01:00

La Terra se sent cansada per culpa de les nostres transgressions. Són les queixes d'una sentència. És el plànyer captiu, ple de patiment. Necessita recobrar l'esperança. Necessita l'amor imprescindible per a emmudir el plor de dolor. Necessita que perdure la flama de la vida en el seu cor. L'ombra que projecta la seua angoixa és la d'un paisatge ferit, demanant auxili.

Cal desfer camins
per a trobar noves dreceres,
les que hui solquem
semblen paraules badades.

Vicis d'una Humanitat sense utopies.
Fotografia: "Lament"

L'Home Reflexiu.

EL MUR: simbolisme irracional

2006-11-06T19:14:00.000+01:00

Hi ha poques imatges que destruïsquen amb tanta claredat el concepte de llibertat com el simbolisme d'un mur. Moltes vegades els murs no ens deixen seguir les guies marcades per la nostra facultat natural d'obrar. "El que és" i "el que ha de ser" moltes vegades es convertix en un xicotet espai murallat on quasi no podem ni respirar. Cada vegada ens aclapara més i no fem res per destruir els immensos murs d'afusellaments d'aqueixos lligams i perjuís que tan sols ens conduïxen al més fosc desànim.Si en el silenci de la soledat ens endinsem en la recomanable tasca del pensament metafísic, segurament, arribarem a la conclusió que tenim més força de què imaginem per a destruir els murs, fins i tot, més consistents. La raó no pot estar reclosa o segrestada per cap límit (simbòlic o no). Ací radica, pense, el principal argument d'aqueix valor inqüestionable del ser humà que anomenem llibertat.

L'Home Reflexiu.

MIRADA DE TARDOR

2006-11-05T00:25:00.000+01:00

Una mirada perduda cap a la tristor del distant horitzó. És portar el pensament, molt prop de l'infinit, per llangors repletes de fragàncies humides. Pareix que el pensament penetra profundament en les guarnides interioritats de l'enteniment, buscant els records més nostàlgics. La reflexió es fa més pausada, més lenta, més intensa,.. i els ulls perden l'atenta fixesa, immersos en la melancòlica atmosfera del crepuscle tardorenc.

L'Home Reflexiu.

EL MAR: Un bàlsam per a la raó i l'enteniment.

2006-11-04T06:57:00.000+01:00

El mar és com una gran finestra des de on mirem, baix la penitent ombra d'un lament o quan qüestionem el misteri de l'existència. Sempre està preparat per a llançar respostes. És un insomni permanent que plasma la seua imatge i concepte en l'intel·lecte.Captiva la mirada quan els ulls es concentren en el llunyà horitzó. Des d'allí vomita respostes que procurem interpretar amerats per la necessària soledat del moment.El mar dibuixa en el nostre enteniment respostes, sons, identitats,... És un bàlsam per al raonament i la recerca de veritats.

L'Home Reflexiu.

TROBADOR o JOGLAR?. La història de sempre.

2006-11-03T08:00:00.000+01:00

El joglar manifesta el seu art emulant Guillermo de Poitiers. Des de la humilitat de l'origen, la veu es torna entreteniment, la comèdia una farsa consentida i la professió una fàbrica de rialles. La infàmia es convertix en art, no per l'art en si, més prompte per la persona.Recitadors d'històries o aclamadors de sentiments: bufons, farsants,... atributs que disposen els que estan damunt del pont als què estan davall.És com dir: "deixa'm riure'm d'aquest insensat i, d'altra banda, respectar el culte procedir del creador de trobes."Per desgràcia, hi ha nombroses raons al llarg de la història per a afirmar que fins i tot en l'artístic també s'instal·la la injustícia. Són els esquemes perpetus amb diferents formats: Rics i pobres, senyors i serfs, blancs i negres, ... TROBADORS i JOGLARS.
Imatge: Manipulació gràfica.

L'Home Reflexiu.

VICTÒRIA DE SAMOTRÀCIA: La Niké insinuant.

2006-11-02T18:06:00.000+01:00

La Niké és tot insinuació, plena de sensualitat i misteri, posada sobre la proa de la nau amb la bellesa que transmeten les seues ales desplegades, esculpides per un cisell de zèfir marí.El seu vestit lleuger i humit va delimitant les delicades i arredonides corbes del seu cos, recordant l'harmonia pròpia del llunyà antany.El teu cantar victoriós apuntes a l'aire. Fluïx el teu "jitón" transparent i els seus plegats marquen violents contrastos de llums i ombres.
Imatge: Manipulació gràfica.

L'Home Reflexiu.

CAMINAR: Fugir cap endavant.

2006-11-01T07:38:00.000+01:00

Encara que algunes vegades dubtem, no hi ha moment ni raó per a pensar que "tot temps passat va ser millor". Viure dels records pot ser complicat per a l'ànim. Cal saber interpretar i controlar el passat i fins on hem de comprendre-ho i respectar-ho. Com els solcs en la mar, com el fum en l'aire, tot s'esvaïx i és millor que siga així. Caminar és el present i l'horitzó sempre està davant, mai darrere. Estic convençut que la recerca de la relativa felicitat està en el llunyà horitzó, mai en el llanguir dels solcs.
Encara que fem parada en el camí, és convenient i saludable fugir cap endavant.
Imatge: Manipulació gràfica.

L'Home Reflexiu.

NATURA VIVA (I): Molt més que un lloc en l'espai.

2006-10-31T17:57:00.000+01:00

Eres mesurable i ocupes un lloc en l'espai. I aqueix volum representa el món de la realitat. Puc tocar-te, veure't, oldre't,.. en definitiva, sentir-te.
Però la teua magnitud representa una poc més que ser i estar.
El meu axioma, més prompte cartesià, em fa suposar que sents. I aqueix atribut que va mes allà de l'extensible i mesurable encarna el pensament.
Eres més que el material. Eres, també, l'espiritual.
Eres un cos que raona.
Espai mesurable i pensament. Eres COS I ÀNIMA.
Imatge: Manipulació gràfica.

L'Home Reflexiu.

ORACIÓ: L'ànima, metàfora del cor (o viceversa)

2006-10-30T17:44:00.000+01:00

Ànima, eres principi de coneixement emparada per la prudència necessària per a definir la substància racional. Dónes la força indispensable per a superar l'adversitat i aconseguir les metes proposades. Atorgues la temprança imprescindible per a moderar els plaers i les passions.
Mes allà de les racionals entranyes que controlen el cor irascible i concuspicible, venere la teua eternitat i immortalitat des de la intrínseca essència material del cos. Amén.
Imatge: manipulació gràfica.

L'Home Reflexiu.

INTUICIÓ versus LÓGICA

2006-10-29T10:56:00.000+01:00

És una sort tindre desenvolupada l'habilitat d'arribar a deduir conclusions sense que la raó haja de realitzar un excessiu i complex esforç intel·lectual d'ordenació, deducció i rigor mental, propis dels postulats de la Lògica.
Percebre ràpidament una idea o concepte sense necessitat que actue excessivament el raonament, no implica obtindre conclusions errònies amb major facilitat que aquells que utilitzen sil·logismes ferris.
Moltes vegades la intuïció és el camí més curt per a aconseguir la veritat. Encara que no tinga l'orde i fermesa mental propis de l'intel·lecte humà.
Amb semblants garanties d'error o encert, intuïció i lògica, són distints modes de procedir per a aconseguir conclusions semblants.
Imatge: Manipulació gràfica.

L´Home Reflexiu.

LES NOCTÀMBULES OMBRES DE LA METRÓPOLI

2006-10-28T09:27:00.000+02:00

Camine tota la nit pel territori de la vella metrópoli esguitat de la condició impertorbable de nostàlgic noctàmbul i somiador.
Transite pels racons on la gent fustiga la paraula amb l'aroma perfumada de la hipocresia.
Crueltat de la gent, fet costum!
Deixe que les meues oïdes siguen turmentades amb músiques de monòtons i repetitius bucles electrònics, faltats d'essència creativa, que contribuïxen a picar, fins i tot més, la meua perduda moderació. -(Em vénen, llavors, al pensament Lennon , McCartney, Queen, Rolling Stones, The Who, Pink Floyd, Jimi Hendrix, The Police, Dylan, Creedence, Bowie, Deep Purple, Elton John, Eric Capton, Joe Cocker, Led Zeppelin, ...)-
Travesse els limites del bé i el mal per a intentar oblidar tot el que tortura deliberadament l'existència, bevent dosi d'evasió.
Per fi, el primer raig de llum dóna l'avís del nou dia i incloc en el meu equipatge una nit més navegant pels racons noctàmbuls i ombrius de la vella metrópoli.
Pense que ens dirigixen fins a la metodologia evasiva. I ells saben - i d'això es valen- que ens revelem de tal manipulació, normalment, sempre, l'endemà. Mai abans.
La metodologia evasiva no aconsella fer cap tipus de reflexió en el moment que es produïx.

Imatge: Manipulació gràfica.

L'Home Reflexiu.

PLACE DU TERTRE: Pintar per a sobreviure.

2006-10-27T07:34:00.000+02:00

A 130 metres d'altitud, aquesta plaça fa part del barri més alt de la ciutat, al costat del "Sacré Coeur" en Montmartre.Des de sempre aquesta plaça ha sigut molt visitada pels turistes, sobretot per la seua animació pintoresca, hereva de la rica activitat artística desenvolupada durant el segle XIX, entre terrasses de cafés, caricaturistes, simples pintors, i retratistes.Des de l'èxit de la pel·lícula de Jeunet "Li fabuleux destin d'Amélie Poulain", mundialment conegut, l'entusiasme no ha parat de créixer. L'ambient pobletà que reina des de les primeres hores del dia, acaba de seguida amb les hordes de turistes que la visiten tots els dies.
http://www.esp.cityvox.fr/visitas_paris/place-du-tertre_24090/ProfilLieu

En els meus ja nombrosos viatges a Paris, mai he deixat de visitar aquest enclavament. De sempre m'ha paregut una peça màgica amb un encant especial. Els seus arbres, els seus ràfegues de música, el seu sarau... tot adornat amb un paisatge peculiar de cavallets, dibuixos, caricatures, retrats. L'olor de trementina i oli de llinosa entremesclat amb un ambient característic, són la forma que camufla un fons amb aparença de testimoni irrefutable: PINTAR PER A SOBREVIURE.

Flor de bodegó,
aguaitant la pluja.
El color mira.

(Haiku) L'Home Reflexiu.

CONFORMISME versus IMAGINACIÓ

2006-10-26T00:21:00.000+02:00

El conformisme és la forma més monòtona i avorrida d'obrar i procedir, tant en el camp de la producció artística com en la vida en general. Fer les coses com es té costum suposa no donar opció a l'assaig. És omplir d'un racionalisme excloent les nostres decisions i anul·lar l'espontaneïtat. Si volem omplir la nostra vida d'originalitat, curiositat i independència no hem de caure en la resignació.
La nostra ment és capaç de reproduir percepcions i crear noves aliances entre elles. En definitiva, per a no incórrer en la monotonia i eixir d'aqueix costumisme rutinari que ens allunya de la creativitat, és necessari assajar noves associacions d'imatges.
Menys conformisme i més imaginació.
Imatge: Manipulació gràfica.

L'Home Reflexiu.

BLAU

2006-10-25T00:19:00.000+02:00

En el paisatge de la profunditat immaterial i amerada de fred simbolisme, personifiques imatges que revelen emocions profundes repletes de saviesa, amistat, fidelitat, serenitat, assossec, descans,...
En observar-te, experimente una sensació de pau i tranquil·litat, toque els ressorts més profunds de la meua vida interior, impulse la intensitat emocional, potencie el meu desig de soledat creativa i plene les meues inquietuds de confiança. ... eres l'excel·lència feta motiu.
Blau, eres font d'inspiració... BLAU eres el meu color.

Imatge: Manipulació gràfica.

L'Home Reflexiu.

EL PENSADOR, PENSANT

2006-10-24T07:50:00.000+02:00

Processe imatges subjectives, intentant conéixer els conceptes. Tracte de comprendre el que conec, procure, finalment jutjar i raonar. Estic pensant!.
Puc deduir, induir, analitzar, sintetitzar, crear, sistematitzar o criticar, però en el fons dels meus processos mentals, no estic fent una altra cosa que intentar donar solució a alguna situació problemàtica. M'abstrac, comprenc i generalitze per a afirmar-me o expressar el meu rebuig enfront dels objectes o fets. Finalment, tot es convertix en un procés encaminat a extraure conclusions.
Si senyores i senyors..., estic pensant!.
Imatge: Manipulació gràfica.

Autor: L'Home Reflexiu.

NATURA MORTA (I)

2006-10-23T18:08:00.000+02:00

Hi ha vegades que l'artista se centra en els objectes, independentment de la globalitat temàtica del conjunt. És llavors quan pren protagonisme l'inert.
En un primer pla, et mira desafiador l'objecte. Presenta els seus credencials directament, convertint tot el que hi ha al seu voltant en secundari.
El resultat final és un miracle. És omplir de vida l'exànime.
Definitivament pense que l'art ressuscita l'inert. Li conferix vida, transcendència, llenguatge, expressivitat,...
Fotografia: "Natura morta" (I)

Autor: L'Home Reflexiu.

DESCONCERT: La confusió feta atordiment.

2006-10-22T10:06:00.000+02:00

Succeïx, sovint, que quan les expectatives no coincidixen amb el que més o menys preteníem esperar o aconseguir, es produïsca en el nostre ànim una sensació de confusió al no poder interpretar, segurament en un primer moment, fets i situacions que en un principi intuíem tindre controlades. Aqueix descontrol ens tenalla i ens sorprén fins que reaccionem i comencem a reconstruir els nostres plantejaments atenent a la nova realitat. Sorprendre's, desconcertar-se, estar confós, atordir-se,.. És una manera, pense, d'exercitar el nostre sentit innat de supervivència racional.

Fotografia: "Desconcert"

Autor: L'Home Reflexiu.

ESCENARI BUIT

2006-10-21T08:32:00.000+02:00

La matèria expressiva està present enfront de tu, engrunsant l'expectació del moment en què comence a fluir l'energia, entre bambolines amagada, amb forma de sensibilitat. O diluint, després d'una interpretació, l'assimilació d'una bona dosi de creativitat.
Un escenari, potenciant esperances o assumint imaginacions artístiques viscudes, sempre és un espai viu. Un lloc que ens estremix amb racons plens de subtilesa.
Fotografia: "Escenari buit"

L'Home Reflexiu.

LA TARDOR: Temps de nostàlgies.

2006-10-20T22:42:00.000+02:00

Tot està sobrepost d'un daurat caduc que invita a recordar. És època d'acomiadades, de tornar a tancar el baül de les nits de lluna plena. El fred va tocant a la porta i va sucumbint l'estiu. De la letargia, s'alcen els déus dels vents i una certa melangia t'envaïx quan intentes recordar l'empremta de l'existència.
La nit s'allarga, el dia es cobrix de full seca i la llum de ponent extravia el radiant blau del cel.
És temps de tardor, temps d'enyorances i d'anhels per les futures primaveres. És una lliçó que, inevitablement, aprenem.
És la roda que gira inexorablement.
És temps de tardor...

L'Home Reflexiu.

PERFIL

2006-10-19T14:21:00.000+02:00

Un món dividit que descobrix a l'observador la mitat de la seua lateralitat davall l'influx d'un cert misteri. La intuïció viatja per les sendes de la ment i la imaginació oprimix el principi de la insinuació. És una crida al descobriment. Una provocació a la indagació, a l'intent de saber més, de conéixer i constatar si allò que s'ha imaginat coincidix amb el que descobrix.
El perfil barema la nostra intuïció i potència nostra curiositat.

Imatge: Manipulació gràfica.

Autor: L'Home Reflexiu.

ESGUARDS

2006-10-18T17:44:00.000+02:00

Diuen que estem oberts a tot gràcies als sentits. La visió ens proporciona la possibilitat d'obtindre innumerables dosis d'informació que ens ajude a interpretar el nostre entorn. Però la visió entesa des de "l'altre costat" servix per a conéixer millor els moments, les situacions, els ànims, les intencions... Aqueix "altre costat" investiga els ESGUARDS.
El "jo" es nodrix de la visió per a interpretar l'entorn. El "l' altre" té la possibilitat d'explicar la mirada. Saber-la desxifrar suposa una altra forma d'atrapar el coneixement i aclarir identitats.
El "jo" mira i "l'altre" mira a qui mira.
Fotografia: "Esguards"

Autor: L'Home Reflexiu.

GENT: Simfonia de batecs i cossos.

2006-10-17T21:40:00.000+02:00

Destins diferents baix mons silenciosos i plens de propòsits i conceptes, al mig de la, aclaparadora i frenètica, metropoli. Cossos que es desplacen davall la rutinària locomoció pedestre, amagant, en aquest menester, els treballs de l'ànima, del pensament com a univers transparent que no cessa d'abstraure's a la simple percepció de l'ull humà. Procurant especular sobre les conseqüències dels nostres actes o reflexionant, calladament, a prop del flux viscut, de la immediata captació del present o de la desmesurada incertesa del futur.
I aquest conjunt d'elements, desbordant de singulars interioritats, s'engrunsa, en un pentagrama replet de notes a 60, 70, 80, 90, .... batecs per minut.

Fotografia: "Gent"

L'Home Reflexiu.

PRESENTACIÓ

2006-10-17T20:03:00.000+02:00

RACOLITERART comença hui el seu camí amb la intenció de reflectir una sèrie de reflexions forjades des d' el món de la raó i el pensament. Utilitzant com a base l'expressió escrita i plàstica.
Espere que els possibles lectors/es sigueu benèvols a l'hora de valorar els continguts i que, per descomptat, participeu amb els vostres comentaris, per a establir una major diversitat d'opinions i punts de vista.

L'Home Reflexiu.