EL SOMRIURE

L'intens alliberament del teu efecte, rejoveneix el nostre esperit. Eres descans reparador i massatgista tenaç del nostre interior. Al final de la teua pertorbació, ens trasllades per la senda que busca trobar la relaxació plaent i feliç, en la profunditat del nostre ser. Alleuges el dolor de l'ànima i el teu esclat és teràpia per a dissoldre el desfici i la tristesa amb el teu procedir, semblant a este efecte d'un poderós analgèsic. Harmonitzes la nostra biologia i poses en orde l'equilibri intern. Eres el maquillatge que irradies plaer, amor i apreci. Eres… l'imant de l'amistat, la placenta de la seducció, el secret de la negociació reeixida. Eres el balsàmic ungüent de la vulnerable existència. El teu instant recorda plàcidament la dolça sensació de l'anhelada felicitat.

L'Home Reflexiu.

MONS SUBJACENTS

Per les superfícies de la vida van transitant comportaments, que en algunes ocasions no corresponen amb la realitat del sentiment. És difícil que aquesta forma de procedir siga coneguda per les persones, fins i tot molt pròximes a nosaltres. Procurem camuflar qualsevol indici que ens delate. Segurament el que subjau després d'aqueixes conductes siguen pors, silencis, tristeses o simplement una zelosa manera de guardar les interioritats.

Hi ha vegades que ocultem mons per temor a no ser compresos.

L'Home Reflexiu.

SENTIR-SE PART DE L'UNIVERS

La roda del temps continua girant incansable en aqueix trajecte que es perd a la llunyania del nostre juí. Tot passa i es va acumulant en l'enteniment, alimentant el magatzem de l'experiència, fent més pràctic el nostre mode de comprendre l'existència. Tot és un continu acumular informació que, en certes ocasions, col·lapsa els nostres centres de processament, omplint d'aclaparament i ansietat la saba activa de la nostra supervivència. És tan gran, en aqueixes situacions, la sensació d'angoixa i fatiga que necessitem cridar, parar i baixar per un moment del continu rotar del persistent cicle i buscar més enllà de la raó l'atemporal instant plàcid, incrustat entre les tenebres i les materials essències que sustenten els principis actius.És certament llavors, quan percebem la real significació de la nostra presència respecte a la immensitat de l'espai universal.

L'Home Reflexiu.

LA BELLESA

Com un cant a la convenient proporció, sense imperfecció, plenes el recinte de la nostra contemplació combinant simultaneïtats de diferents gènesis que harmonitzen l'aroma de la teua fragància enfront de la nostra admiració i delit. Eres mesura i pausa d'una adequada combinació de delicadesa i sublimitat. Magnificència i encant que alimenta els sentits amb l'elixir de l'atractiva i inexplicable fascinació.

"La bellesa és encara més difícil d'explicar que la felicitat". Simone de Beauvoir (1908-1986) Novel·lista i intel·lectual francesa.

L'Home Reflexiu.

FANTASIA I IMAGINACIÓ

Anem recorrent la nostra pròpia aventura realitzant el corresponent exercici de la sublim abstracció del món real i procurant solucionar tal activitat amb una seqüència que atenga als nostres desitjos i preferències. És una tasca que ens transporta a un espai de suposicions que es transformen en tan subtil cura com és donar regna solta a la imaginació. Ens apartem per un moment del món terrenal i ens endinsem en els amagatalls del món oníric.

Els somnis ens transporten zelosament, al quimèric univers de les més desitjoses i predilectes fantasies.

L'Home Reflexiu.

INCOMUNICACIÓ

Mons com a illes que assassinen tenaçment l'empatia. La pluralitat de "molts" és la singularitat de "uns i unes" que es desconeixen. Jo, mon, me, amb mi i sense deixar escapar ni un gram de pronom per a compartir. Estranys tancats en urnes d'insatisfacció. Protecció distorsionada en por, per l'indesitjable rebuig. Silencis i distanciaments que tenen l'amarg sabor del desengany. I l'angoixa de la timidesa transformada en abrasadora incomunicació.

La soledat no desitjada és el desterrament involuntari que ens aparta, a poc a poc, del balsàmic succés de les relacions humanes.

L'Home Reflexiu.

OBRI LA MURALLA

No és bo murallar els patiments esperant el fosc silenci de la nit per a patir la seua medul·la en el sigil de la nostra soledat. Cal auxiliar les sensacions dels seus fuetades. L'alleujament que produeix compartir les angoixes, val la pena molt abans que sentir les espines de la soledat omplint, de ferides sagnants, els replecs de l'ànima. Patir en silenci és una opció que no ens proporciona l'alleugeriment adequat, ni afavoreix el dur tràmit de superar les situacions adverses o doloroses.

Compartir el que sentim ens ajuda a comprendre millor l'essència de l'amistat i l'afecte.

L'Home Reflexiu.

PLENITUD

El millor moment personal, front qualsevol situació, ens transporta a la cima de les latents capacitats. És quan donem el millor de nosaltres mateixos i ens embarga la plaent satisfacció d'haver arribat al zenit de la nostra màxima expressió. Llavors, es manifesten les millors proposicions dins del tancat espai que ocupen les competències personals. La determinada situació projecta la seua pletòrica integritat. És la culminació de quelcom que s'ha aconseguit perquè puga ser gaudit en tota la seua abundància.

La plenitud és com una urna on es guarden zelosament els components indispensables del potencial humà.

L'Home Reflexiu.

ELS BENEFICIS DE L'ESPERIT ÈTICAMENT DISSIDENT

El principi generador que assossegue la nostra consciència i proporcione un transitar sincer pel caos d'egoisme i misèria ètica que impregna el nostre món, segurament, ha de ser la dissidència. És l'essència o substància que pot ajudar-nos a avivar la flama dels nostres compromisos vitals. Dels nostres arguments.
La nostra societat està plena de vicis i contradiccions que no podem solucionar, sense una postura que es mostre contrària a tot allò que considerem injust i que ens situe allunyats del remordiment. Ser detractor i delator de situacions abusives és una manera de sentir-nos compromesos amb la lloable conquista d'un món millor. La manipulació mai pot ser un mig per a aconseguir metes que ens aparten de la dignitat i la decència humana.

Gràcies a l'esperit èticament dissident de moltes persones, anem posant obstacles i frens al voraç avanç egoista i materialista de "l' altra humanitat".

L'Home Reflexiu.

CAMÍ I AUTENTICITAT

Sempre és necessari un Nord. Una direcció on dirigir la nostra energia. Un camí que ens porte a aqueixa meta que desitgem. És un trajecte que hem de realitzar-ho amb l'equipatge del nostre coneixement, enteniment i convenciment. Els nostres ideals, les nostres inquietuds, la nostra manera de sentir la realitat i veure la vida, són els efectes que afirmen l'existència, intentant fugir de manipulacions i utilització aliena de la nostra voluntat. És un camí que hem de realitzar-ho reafirmant la nostra veritat.

L'autenticitat és una forma de mitigar certes malalties relacionades amb l'aparell circulatori d'aquest món injust i contradictori.

L'Home Reflexiu.